ja no queda mes res

Turbulències que respiro
i a la mar sospir
ferit sense ànima
camí sense destí
la veritat perduda
hi ha una realitat
que es la ignora
la fam la pobresa
fosca societat
trist el futur
flors marcides
de tant patir
el plor dels nens
que no s'escolten
les reserves ja queden poques
esperança ni un
l'egoisme ens supera
o l'instint de supervivència
que ens porta a la barbàrie
ja no queda mes res.

ya no queda mas nada

Turbulencias que respiro
y a la mar suspiro
herido sin alma
camino sin destino
la verdad perdida
hay una realidad
que se la ignora
el hambre la pobreza
oscura sociedad
triste el porvenir
flores marchitas
de tanto sufrir
el llanto de los niños
que no se escuchan
las reservas ya quedan pocas
esperanza ni una
el egoísmo nos supera
o el instinto de supervivencia
que nos lleva a la barbarie
ya no queda mas nada.

vesties

divendres, desembre 21, 2018
Vesties amb aquell vestit
color a rom que et vas trobar
en una caixa de cartró
amb sabatilles de cotó,
sonen a crits guitarres
al vent amors aventurers,
plou et mulles el teu únic vestit
ple de puntes, fas olor a fera
descontrolada, et falta amor
i consol pintes teus llavis
i el cigarret queda marcat,
llàgrimes del pensament
que arrulláis pretenc
ser el seu amant besar-li
tant com ella vulgui,
vagamundos perduts
sense amor, entre cartrons
la nostra coixí
voltats per un vers
d'abraçades pel fred
d'amors perduts
pep