ja no queda mes res

Turbulències que respiro
i a la mar sospir
ferit sense ànima
camí sense destí
la veritat perduda
hi ha una realitat
que es la ignora
la fam la pobresa
fosca societat
trist el futur
flors marcides
de tant patir
el plor dels nens
que no s'escolten
les reserves ja queden poques
esperança ni un
l'egoisme ens supera
o l'instint de supervivència
que ens porta a la barbàrie
ja no queda mes res.