l´´esser huma

diumenge, gener 6, 2019
l'ésser humà
Vull partir rumb a l'ésser humà
que s'acabin les guerres i la fam
hi ha tant dolor i horror que embogeix
la pobresa i la ignorància no porten
a cap lloc més que a la barbàrie
pren-te un descans i aprofundeix,
el totalitarisme i l'imperialisme
ens porten a la deriva i a la degradació
com a éssers humans, cal
repartir la riquesa al món
i fer una societat justa per a tothom,
semblarà una bogeria però la realitat
la bogeria és aquesta la que vivim
sobreepasamos els límits de la convivència
malgastem el temps sense fer res
somnis inabastables de poder i riqueses
que molt pocs aconsegueixen, desordre exagerat
si els camps reverdeixen perquè no els nostres cors
treu comptes i veuràs que portes les de guanyar
que poca vergonya que cara mes dura la nostra
que deixem morir als quals no són de la nostra condició
pobres sense esperança amb mes ajuda que la nostra
sense aigua sense arbres sense res amb gana
que poca raó la nostra i que alegria quan vam aconseguir alguna cosa
no fem èmfasi en la urgència que ens ofereix el nostre silenci
oïdes sordes a l'avenir suculent esdevenir dels nostres dies.

flors

Ennoblits els camps

pel blat ja crescut

flors d'or i sol,

aliment de l'home

pa dels nostres dies

llenya i foc, calor,

els camps no arriben

a la fam de tots

el blat emmudeix,

hi ha siluetes translúcides

amargor d'espiga

que amb prou feines aguanten,

el vent murmura

la pesadesa de la esca-ces

ambigu destí,

el vent embogit

assota amb força

els camps de blat,

remolins d'angoixa

avergonyit el blat

se sotmet a arran de terra,

despertarem dies

amb més pressa

per la necessitat,

accedir a temps

per salvaguardar

la dignitat de ser humà,

Esquelet, pell i mort

carn que no es reprodueix

com bou sagnant

a l'arena,

espectacle massiu

com circ romà

ferida greu de fam,

aplaudiments d'odi

pel color de la pell

fugitiu és el temps,

aromes de paper

gastat pel temps

anys llargs d'espera,

camps que reguen

són llàgrimes de patiment

i dolor, i desolació,

esperar l'espera és llarga

és mentida tot l'home

només la poesia aconsegueix.

pep