res es res

res és res
Res és res al cementiri
s'omple de flors marcint
cendra i ossos llàgrimes
que es perden en els mocadors
sentiments profunds
que t'arriben a l'ànima
tristos dies quan hi ha borrasca
pur alba de desolació
nits sense dormir desesperació
el blat ja trillamos només queda la palla
remolins del vent que assoten
amors que desojan margarides
vides que s'acaben
mars enfurismats
solituds i desesperacions
silencis i amargors
esperances perdudes
cors trencats
i un adéu per sempre

nada es nada

Nada es nada el cementerio
se llena de flores marchitándose
ceniza y huesos lagrimas
que se pierden en los pañuelos
sentimientos profundos
que te llegan al alma
tristes días cuando hay borrasca
puro amanecer de desolación
noches sin dormir desespero
el trigo ya trillamos solo queda la paja
remolinos del viento que azotan
amores que desojan margaritas
vidas que se acaban
mares enfurecidos
soledades y desesperos
silencios y amarguras
esperanzas perdidas
corazones rotos
y un adios para siempre.

crits de guitarres

divendres, desembre 21, 2018
Vesties amb aquell vestit
color a rom que et vas trobar
en una caixa de cartró
amb sabatilles de cotó,
sonen a crits guitarres
al vent amors aventurers,
plou et mulles el teu únic vestit
ple de puntes, fas olor a fera
descontrolada, et falta amor
i consol pintes teus llavis
i el cigarret queda marcat,
llàgrimes del pensament
que arrulláis pretenc
ser el seu amant besar-li
tant com ella vulgui,
vagamundos perduts
sense amor, entre cartrons
la nostra coixí
voltats per un vers
d'abraçades pel fred
d'amors perduts
pep