flors

Ennoblits els camps

pel blat ja crescut

flors d'or i sol,

aliment de l'home

pa dels nostres dies

llenya i foc, calor,

els camps no arriben

a la fam de tots

el blat emmudeix,

hi ha siluetes translúcides

amargor d'espiga

que amb prou feines aguanten,

el vent murmura

la pesadesa de la esca-ces

ambigu destí,

el vent embogit

assota amb força

els camps de blat,

remolins d'angoixa

avergonyit el blat

se sotmet a arran de terra,

despertarem dies

amb més pressa

per la necessitat,

accedir a temps

per salvaguardar

la dignitat de ser humà,

Esquelet, pell i mort

carn que no es reprodueix

com bou sagnant

a l'arena,

espectacle massiu

com circ romà

ferida greu de fam,

aplaudiments d'odi

pel color de la pell

fugitiu és el temps,

aromes de paper

gastat pel temps

anys llargs d'espera,

camps que reguen

són llàgrimes de patiment

i dolor, i desolació,

esperar l'espera és llarga

és mentida tot l'home

només la poesia aconsegueix.

pep